Punti, Gemma2013-09-032013-09-032013-06https://hdl.handle.net/11299/156153University of Minnesota Ph.D. dissertation. June 2013. Major: Education, Curriculum and Instruction. Advisor: Kendall Amy King, PhD. 1 computer file (PDF); xiii, 236 pages, appendix A.This two-year ethnography explores how six Latino young adults (ages 18 to 21), who arrived as children or teenagers in the US, experience and understand illegality and education. Just one participant qualifies for the `Deferred Action for Childhood Arrivals Policy'; a common reality since more than half of the undocumented youth under 30 are ineligible (Passel & Lopez, 2012). Through participant observation and conversational interviews, I sought to understand the role that education plays in the life of these young adults; how the meaning they give to illegality evolves, and how they showed agency in their discourses and everyday practices. Past research focused on the few undocumented students who are excelling academically (e.g., Perez, 2009), the marginalized lives of undocumented immigrants (e.g., Gonzales & Chavez, 2012), and the stages that undocumented youth undertake in learning about the meaning of illegality (Gonzales, 2011). Research has omitted the academic experiences of the <italic>majority</italic> of undocumented youth (who are not excelling academically), the nuanced forms of agency disclosed by this youth, and the experiences of first-generation young adults. These aspects are addressed in this study. Through ethnographic and discourse analysis (Gee, 1990) this study shows how age of arrival becomes more determinant than legal status in explaining high school graduation and their academic experiences. Still all participants believed that by <italic>echándole ganas</italic> they could graduate from high school. The meaning of illegality becomes fluid and while participants stated not to fear deportation, they acted on that fear by performing invisibility in public and unknown spaces. Finally, these youth learn to live in illegality but not as agentless individuals but as individuals who strategically pursue to improve their lives. **************** Aquest estudi etnogràfic de dos anys de durada examina com sis joves llatinoame-ricans sense documents, d'edats compreses entre els 18 i els 21 anys i que varen arribar abans dels 14 anys (generació 1.5) o després (generació 1), donen sentit a una educació als EEUU i a una vida d'il.legalitat. Només un dels participants qualifica per la llei `Deferred Action for Childhood Arrivals'; una realitat molt típica ja que més de la meitat dels joves de menys de 30 anys sense documents són ineligibles (Passel & Lopez, 2012). A través de l'observació dels participants i d'entrevistes informals he investigat el significat que té l'educació per aquests joves; el significat que donen a la seva condició legal, com el significat canvia, i com mostren capacitat d'acció en el seu discurs i en les seves activitats diàries. La investigació prèvia estudiava aquells pocs joves indocumentats que tenien uns resutalts acadèmics excel.lents (e.g.Perez, 2009), les vides marginals dels immigrants indocumentats (e.g., Gonzales & Chavez, 2012), i les etapes que els joves sense documents experimenten al anar descubrint la seva il.legalitat (Gonzales, 2011). Aquesta investigació passada ha oblidat les experiències acadèmiques de la <italic>majoria</italic> dels joves indocumentats (els quals no tenen resultats acadèmics excepcionals), les formes subtils d'agència (capacitat d'acció), i les experiènces de la generació de joves que varen arribar als EEUU després dels 14 anys. Aquests aspectes si que es tenen en consideració en aquest estudi. A través de l'anàlisis del discurs (Gee, 1990) i de l'anàlisis etnogràfic, aquest estudi mostra com l'edat d'arribada és més determinant que la seva condició legal en l'explicació sobre les seves experiènces acadèmiques i en la possibilitat de graduar-se de l'escola secundària. Malgrat els obstacles que aquests joves viuen, els participants firmament creuen que amb una actitud de <italic>echándole ganas</italic>, poden acabar l'escola secondària satisfactòriament. El significat d'il.legalitat és fluid i encara que la majoria diuen que no temen ser deportats o discriminats, actuen sobre aquesta por vivint en invisibilitat. Finalment, aquests joves aprenen a viure com a indocumentats però conscients del seu desig de millorar les seves vides, i ho fan estratègicament - a través de l'aprenentage, la creativitat, i la recerca de noves alternatives professionals.en-USDiscourseEducationEthnographyLatinos/asUndocumentedLegal status, education, and Latino youths' transition to adulthoodThesis or Dissertation